Rovira destaca l’aposta del pressupost de la Conselleria d’Hisenda pel reforç de la Funció Pública, l’agilitació de l’Administració i l’optimització del patrimoni de la Generalitat - Tecnologías de la Información y las Comunicaciones

El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha assenyalat que els pressupostos del seu departament per a 2026 “aposten pel reforç de la Funció Pública, l’agilitació de l’Administració i l’optimització del patrimoni de la Generalitat”.

Rovira ha tancat esta vesprada la ronda de compareixences dels consellers en les Corts per a explicar els Pressupostos de la Generalitat 2026. La Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública comptarà amb un pressupost de 536,6 milions d’euros.

El conseller ha destacat l’impuls de la Direcció General de Simplificació Administrativa, que experimenta una de les majors pujades en estos pressupostos, un 128 % més, fins a arribar als 5,23 milions d’euros. “L’objectiu, ja iniciat en 2025, és consolidar una administració valenciana més senzilla, pròxima, àgil i digital, orientada a resoldre problemes reals de ciutadania i empreses, reduint burocràcia, càrregues administratives i temps de tramitació”.

El pressupost s’alinea amb la transformació estructural impulsada a través del Pla Simplifica 2024-2026 i el Pla d’atenció a la ciutadania 2025-2027. “Amb este Consell, obrir una empresa, sol·licitar una ajuda o relacionar-se amb la Generalitat és més fàcil, ràpid i comprensible, amb el suport de la tecnologia, amb un llenguatge clar i amb el redisseny de processos”, ha indicat.

Per a fer-ho, el pressupost es destina també al desenrotllament i consolidació de ferramentes clau com la Carpeta Ciutadana o el Canal Empresa. També es reforcen actuacions dirigides a la reducció de càrregues administratives i eliminació de tràmits innecessaris, amb especial impacte en servicis socials, activitat econòmica, emprenedoria i inversió.

Així mateix, es desenrotllen projectes d’automatització i intel·ligència artificial aplicada a processos administratius amb garanties jurídiques, traçabilitat i supervisió.

Quant a la Funció Pública, el conseller ha destacat que és una de les partides que més pugen, un 18,8 % respecte a l’exercici 2025 fins a arribar als 12,8 milions d’euros.

“Amb la finalitat de reforçar l’estabilitat de l’ocupació en l’Administració de la Generalitat, el Consell va aprovar el mes de febrer passat una importantíssima Oferta d’Ocupació Pública per a 2026. Estem davant una de les majors convocatòries dels últims anys, amb un total de 2.671 places, que permetrà incorporar nou talent i, al mateix temps, impulsar la promoció interna del personal ja existent, reduint la temporalitat i consolidant l’ocupació estable de qualitat”. Este capítol arreplega també els increments salarials previstos en la normativa vigent de l’1,5 % per a l’exercici 2026 sobre les quanties consolidades dels empleats públics.

Quant a Patrimoni, el titular d’Hisenda ha manifestat que el projecte de pressupostos reflectix un increment significatiu, com a conseqüència, entre altres, de tres actuacions importants per a la Comunitat Valenciana.

“La primera és la finalització de les obres de rehabilitació i restauració del Palau de Calatayud, a València, prevista per a després de l’estiu. Estes obres, que va iniciar este Consell en març 2024, permetran restituir l’ús administratiu de l’edifici i afectar-lo al domini públic de la Generalitat, recuperant així els seus valors culturals i patrimonials originals”, ha explicat.

La segona de les actuacions és el Campus Battery, “que implica la construcció del Centre Integrat Públic de Formació Professional (CIPFP) i l’espai ‘Battery Academy’ com a suport al projecte de la instal·lació de la gigafactoria de bateries del Grup Volkswagen en el polígon Parc Sagunt II”.

“Es tracta d’una inversió estratègica que permetrà generar ocupació qualificada, atraure talent i consolidar la Comunitat Valenciana com a referent europeu en mobilitat sostenible i indústria avançada. El projecte bàsic ja ha sigut entregat i es preveu l’inici de les obres abans que finalitze 2026 de manera que, si tot va segons el que es preveu, estarà a punt en l’inici del curs 2027-2028”, ha manifestat.

Com a tercera actuació Rovira s’ha referit a la licitació del Complex Logístic i ampliació de l’Arxiu de Riba-roja, amb l’inici de les actuacions per a la construcció de la fase III i de la fase IV d’ampliació de l’arxiu per a Justícia i magatzem logístic per a Sanitat.

“Des de principi d’esta legislatura un dels objectius ha sigut i continua sent l’optimització, tant financera com operativa, del patrimoni immobiliari de la Generalitat”, ha indicat.

El conseller ha desgranat les línies d’actuació de la Conselleria per àrees. Així, ha explicat que el pressupost de la Direcció General d’Economia “manté una coherència estratègica de priorització del gasto i orientació a resultats”. “En este marc es promouen diferents acords, convenis i càtedres, amb universitats valencianes com la Càtedra Empresa i Humanisme o el finançament a l’organització SECOT (Associació de voluntaris sènior per a l’assessorament i formació empresarial gratis a emprenedors, Pimes i autònoms)”, ha explicat.

Així mateix, es manté la línia nominativa amb l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics, ASCER, “amb objectiu estratègic de continuar donant suport a un sector tan important per a l’economia de la província de Castelló i, per tant, de la Comunitat, en un moment especialment transcendent per les seues reivindicacions respecte als drets d’emissió que poden posar en perill la viabilitat de la indústria”.

Quant a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC), Rovira ha explicat que compta amb un pressupost de vora 250 milions d’euros, “per a continuar consolidant una Generalitat més pròxima, àgil i centrada en les persones, millorant la relació amb la ciutadania mitjançant servicis digitals més accessibles, personalitzats i senzills, liderant la transformació digital de la Comunitat”.

Entre els principals projectes de la DGTIC figuren el Projecte TALAIA (nou Centre Valencià de Ciberseguretat de la Generalitat), la robotització i la intel·ligència artificial, que adquirixen una especial rellevància com a palanca de simplificació administrativa, el Projecte TALIA (nou sistema integral de gestió de Recursos Humans de la Generalitat, que donarà servici als àmbits de Funció Pública, Justícia i Educació, que inclourà més de 110.000 empleats públics) o el Projecte Pagoda, una plataforma que permet implementar una governança de la dada en la Generalitat, millorant l’eficiència i transparència de l’Administració mitjançant l’ús de tecnologies avançades.

Així mateix, Rovira ha destacat la Història Social Única i la seua integració amb la història clínica electrònica. “Es tracta d’un projecte d’alt impacte que permetrà avançar cap a un espai sociosanitari digital plenament coordinat i integrat amb els sistemes ja existents en la Generalitat, donant suport conjunt als processos d’atenció i gestió social i sanitària”.

En la mateixa línia estratègica, l’ISTEC (Societat mercantil del sector públic instrumental de la Generalitat Infraestructures i servicis de Telecomunicacions i Certificació) manté una aposta clara per la transformació digital de la Comunitat Valenciana orientada a tres objectius clars: reforçar la sobirania digital, protegir la ciutadania i modernitzar l’Administració millorant els servicis públics.

IVF, Agència Tributària i Institut Valencià d’Estadística

El titular d’Hisenda s’ha referit també a diferents organismes, com l’Institut Valencià de Finances (IVF), “que consolida el seu paper com a eix de la política financera de la Generalitat amb un pressupost general de gastos per a 2026 de 142,7 milions d’euros (+ 24 %)”.

“Este augment respon a l’aposta del Consell per reforçar els mecanismes de finançament públic dirigits al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, mitjançant el disseny de línies de finançament bonificat adaptades a les necessitats actuals de les empreses, amb especial atenció a projectes de creixement, consolidació i inversió productiva, i amb la posada en marxa d’una línia bonificada per a aportar liquiditat a les empreses afectades pels efectes de la situació del Golf Pèrsic”, ha explicat.

En este sentit, ha destacat la dotació de 18 milions d’euros destinada a la bonificació de préstecs empresarials orientats al creixement i la dinamització de les empreses de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, Rovira ha recordat que, en paral·lel a l’impuls del finançament empresarial, l’IVF està exercint també un paper rellevant en l’àmbit social a través del programa d’avals per a la compra de vivenda jove, “una iniciativa que està registrant una elevada demanda que està creixent de manera exponencial en els últims mesos”.

Així, des de juliol de 2024 i fins al 15 de maig de 2026, a través d’este programa s’han concedit 2.632 avals per valor de 42,7 milions d’euros, que han facilitat que 3.900 jóvens de la Comunitat Valenciana puguen accedir a la seua primera vivenda. “Estem parlant d’un programa que s’ha consolidat com a ferramenta efectiva per a facilitar l’accés al crèdit hipotecari”, ha subratllat.

Per part seua, l’Agència Tributària Valenciana continua avançant en la modernització tecnològica com a estratègia orientada a reforçar la capacitat financera de la Generalitat i garantir la sostenibilitat del sistema tributari en el mitjà i llarg termini. “S’obtindrà amb esta modernització un impacte directe en la recaptació i en la gestió d’ingressos públics. En conjunt, es tracta d’una inversió amb retorn econòmic, organitzatiu i polític, reforçant la capacitat de la Generalitat per a finançar servicis públics i millorar la confiança ciutadana”, ha indicat.

Finalment, quant a l’Institut Valencià d’Estadística, el conseller ha explicat que es caracteritza per oferir una informació estadística transparent i imparcial. Una de les principals novetats és la creació d’una càtedra d’estadística amb universitats públiques per a la promoció i difusió de l’estadística en l’àmbit educatiu, tant en els nivells de secundària com universitaris i l’estudi de noves metodologies per a la generació de nous mètodes, incloent la IA.