La Conselleria d'Hisenda recorrerà contra una sentència del TSJCV sobre accés a documents i critica la 'mala fe' del PP per al·legar que els papers de la Intervenció estan digitalitzats - Tecnologías de la Información y las Comunicaciones

La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic recorrerà en cassació contra la sentència de la Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV que ha estimat el recurs contenciós administratiu interposat per un diputat del PP de les Corts Valencianes que va reclamar la remissió d'una còpia, "en suport informàtic", de tots els informes de fiscalització i intervenció prèvia emesos per les diverses intervencions delegades de les conselleries i, si és el cas, per la Intervenció General, entre juliol de 2015 i gener de 2016. El departament d'Hisenda censura la "mala fe" del grup popular de Les Corts per "emprar arguments falsos", especialment, l'argument que la documentació sol·licitada, que comprén milers de papers repartits per tots els expedients que es troben en les intervencions delegades, "és una documentació de què disposa el Consell en suport informàtic i és fàcilment traslladable" al seu grup.

Molt al contrari, el recurrent n'és un coneixedor perfecte, perquè fins a juny de 2015 va formar part del Govern de la Generalitat, que la documentació que assegura que està informatitzada no ho està de cap manera. Com a mostra de la precària implantació de l'Administració electrònica a juny de 2015, cal subratllar que només el 12 % dels tràmits administratius es realitzava per via telemàtica, amb un enorme retard respecte a altres administracions. En el cas específic de la Intervenció, aquests documents no existeixen en suport informatitzat.

Tot això evidencia l'actuació premeditada del grup recurrent per a "confondre i manipular els fets de forma injusta", a pesar que, com a formació que ha estat en el Govern els anteriors 20 anys, té coneixement de la inexistència de la informació digitalitzada que està reclamant davant del jutge. El Consell traslladarà al jutjat un certificat acreditatiu que aquesta documentació no està digitalitzada.

La fallada es produeix a pesar que la Conselleria, a través de la "satisfacció extraprocessal", va accedir "en la seua totalitat" a les pretensions del diputat demandant, "a fi de facilitar-li el seu dret de control de la tasca realitzada pel Consell", i li va comunicar que aquests informes estan custodiats en les intervencions delegades de cada una de les conselleries i en la de Presidència i, si és el cas, en la Intervenció General, indicant-li que aquests papers li seran "posats de manifest en el lloc, dia i hora que concerte amb cada una de les intervencions delegades i amb la Intervenció General".
"Busca condemnes, no informació, que ja la tenia garantida".

El diputat recurrent va acceptar implícitament aquesta satisfacció quan es va dirigir a cada una de les intervencions delegades, tal com admet en la seua demanda, i inclús es va personar en les dependències de la Intervenció General a fi d'establir un calendari d'accés a la documentació. És més, es va arribar a acordar amb el diputat centralitzar la posada a disposició dels papers en les dependències de la Intervenció General, a fi d'evitar que s'haguera de desplaçar a cada una de les intervencions delegades. No obstant això, mentres mantenia aquestes negociacions, va formalitzar la demanda davant del TSJCV i va posar en evidència que "allò que es busca són condemnes i no informació, perquè aquesta la tenia garantida ja per la Conselleria, segurament per a blanquejar el seu passat, ja que l'anterior executiu va ser el Consell més opac en la història de la Generalitat".

Si no és així, el grup popular de Les Corts estaria evidenciant una absoluta desconfiança al treball diari d'un cos especial de l'Administració de la Generalitat integrat pels mateixos funcionaris que han prestat serveis en les anteriors legislatures.
La situació creada sorgeix a partir de diverses peticions de documentació plantejades pel parlamentari. El 5 d'abril, notificat el dia 7, la Conselleria li respon remetent-li un CD-ROM amb tots els informes de control financer específic que havia sol·licitat també, alhora que li traslladava l'enorme dificultat i laboriositat de demanar els papers referits a tots els informes de fiscalització i intervenció prèvia existents en tots els expedients entre juliol de 2015 i gener de 2016. Tot seguit, sense mediar ni recurs a la Mesa de Les Corts, el 14 d'abril va interposar recurs per vulneració de drets.

Quan va tindre coneixement d'això, la Conselleria, el 9 de maig, es va dirigir novament al grup popular i li va traslladar que s'accedia "en la seua totalitat a les pretensions" del diputat i, en el marc de l'obligació de proposar solucions a què apel·lava el recurrent, se li oferia posar tota aquesta documentació a la seua disposició, després de la concertació de cita prèvia en les diferents instàncies de l'Administració. Dies després, el diputat, acceptant aquesta proposta, es va dirigir a les intervencions delegades per a concretar el mode d'accés a la voluminosa documentació. No obstant això, el 13 de juny, el diputat va formalitzar la demanda davant del TSJCV sense esperar que la documentació se li posara a disposició.

"Entorpir la tasca del Consell"

En la contestació inicial a la petició, la Conselleria va assenyalar al diputat que, d'acord amb l'última llei d'Hisenda de 2015, tots els actes que reconeixen drets de tipus econòmic, aproven despeses, adquireixen compromisos de despesa o impliquen moviment de fons o valors són objecte d'intervenció prèvia que es materialitza per mitjà de l'estampació d'un segell de conformitat sobre cada un dels documents intervinguts. Una única actuació administrativa pot comportar quatre o cinc moments en què la intervenció prèvia intervé.

La resposta del diputat, del 5 d'abril, assenyala que, "com quasi tota l'activitat administrativa de la Generalitat implica algun tipus d'activitat de què són objecte d'Intervenció, les sol·licituds de documentació implicarien reproduir quasi la totalitat dels expedients administratius iniciats per la Generalitat des de juny de 2015, així com tots els anteriors sobre els quals s'han efectuat operacions comptables des d'aquest mes, la qual cosa excedeix tota racionalitat i entorpiria greument el treball de l'Administració".

Cal subratllar també que la solució de "posada a disposició" dels parlamentaris de la informació que es troba en poder de l'Administració és exactament la mateixa fórmula seguida pel diputat recurrent en la seua etapa com a membre de l'executiu, i això després de desenes de condemnes per haver ocultat els anteriors consells contractes, subvencions i documents, com els referits al cas Gürtel, sol·licitats per l'oposició. El departament d'Hisenda lamenta que "fa la impressió que es volen tapar les vergonyes del passat reclamant indiscriminadament milers de documents sabent la seua impossibilitat física per a demanar condemnes o, almenys, intentar paralitzar l'Administració".